NOVETATS

“Les magranes es troben entre els primers tipus de fruites cultivades pels humans. No obstant això, malgrat aquesta llarga història, continuen envoltades de misteri. Aquest llibre il·lustrat examina els significats canviants assignats a la magrana al llarg del temps i ofereix una visió compacta de la història cultural i natural d’una planta fascinant. 

D’una fruita n’esperem que no ens posi gaires dificultats per accedir al seu interior sucós i ple de gust. Moltes fruites satisfan aquest desig, mentre que d’altres ens ho posen una mica més difícil: els codonys, per exemple, els hem de coure, perquè la seva polpa és massa dura per menjar-la crua. I una pinya, per molt bonica que ens aparegui, no la podem abordar directament amb una mossegada. També la magrana ens planteja alguns reptes, amb la seva pela coriàcia, d’uns cinc mil·límetres de gruix i un color de vegades groc pàl·lid, de vegades rosa o d’un vermell intens,i coronada per un calze sec.

Més d’un es deu haver trobat en la situació de tenir al davant magrana i haver de calcular la dosi de força necessària per accedir a l’interior de la fruita.”

Geoffrey Bache Smith va néixer a Birmingham el 18 d’octubre de 1894. Com a alumne del King Edward’s School va desenvolupar un interès perdurable per la cultura celta, la literatura i la història en general. Però, sobretot, la King Edward’s va ser també on es va unir a un club de debat informal anomenat TCBS, abreviatura de «Tea Club & Barrovian Society». El club estava format un petit grup de companys molt intel·ligents, cultes i sensibles, entre els quals hi havia J.R.R. Tolkien.

La poesia de Smith, escrita a les portes dels canvis aclaparadors que van tenir lloc a Anglaterra, capta les tensions que es produiren al període eduardià entre els valors del món contemporani, basats en el poder econòmic i l’acció militar, i valors més antics, transcendentals i abstractes, com la fe i la bellesa. Es fa ressò de la protesta romàntica contra els efectes de la Revolució Industrial i de les inseguretats victorianes enfront del materialisme i els nous descobriments científics. La seva visió poètica va tenir un impacte profund en el seu amic íntim J.R.R. Tolkien, que també criticaria indirectament la societat contemporània, amb un efecte impressionant i durador, a còpia d’integrar tradicions més antigues al seu entramat literari. Com J.R.R. Tolkien va fer després d’ell, Smith es va negar a dir «adéu a tot això»  i la seva protesta contra un present trivial i hostil que amenaçava d’esborrar la bellesa i la fe, encara ofereix una alternativa temptadora a l’alt modernisme que va esdevenir el discurs dominant a la filosofia i les arts a Anglaterra després de la Gran Guerra.

Val la pena que preservem avui Collita de primavera, no només pel seu impacte en J.R.R. Tolkien, o com a exemple de resposta postromàntica al modernisme absolutament britànica. La bellesa delicada i la qualitat lírica (gairebé) exempta de sentimentalisme dels versos de Smith encara ens parlen avui, proporcionant una finestra a un món perdut carregada d’anhel i desig, molt semblant a l’efecte de les «màgics finestrals» de Keats. En aquest sentit, la seva poesia és una prova més de la resistència de l’esperit romàntic, que no ha desaparegut mai del tot de les arts i les lletres de la societat contemporània.

Martin Simonson i Lucia Simonson Casado (del pròleg).

L’EDITORIAL

Edicions del Reremús

“Com un rellotge a qui no donen corda
ningú et feu servir més per a cap bon ús;
sepultat en l’oblit ningú es recorda
del nostre mil·lenari Reremús”.

Traduccions

Nit i llum de Lluna

La curiositat de París

Autors locals

Joc d’espases

Contes de Castell Negre

Into the Wild

La curiositat de París