NOVETATS
Salvador Dalí és conegut principalment com a pintor, però la seva producció artística es va expandir a altres disciplines, particularment l’escriptura. En aquest llibre s’examina la seva obra escrita en relació amb Friedrich Nietzsche. L’objectiu d’aquest estudi és fer una lectura de Dalí que confronta la seva obra amb la seva il·limitada ambició existencial i, en el procés, proposar una definició particular del superhome nietzscheà. Es proposen tres capítols temàtics: acumulació, afirmació i generositat.
En el primer, es mostra la manera com Dalí va integrar la totalitat de les seves experiències en la seva obra autobiogràfica. El segon se centra en la capacitat d’afirmar tot allò acumulat, amb el llançament dels daus de Zaratustra com a instrument per entendre el mètode paranoicocrític.
En el tercer capítol, es defensa que la generositat és una conseqüència lògica de les dues etapes anteriors i, finalment, es mostra com l’autoelogi pot conduir a aquesta generositat. El 1975, Dalí va p roclamar que era «el superhome absolut». En aquells moments de la seva vida, era perfectament conscient de l’efecte positiu que l’exageració havia tingut en la seva carrera. Tal vegada va ser per exageració que es va autoidentificar com a superhome, però malgrat aquesta afirmació tan vanitosa.
Dalí no va ser tant el superhome de Nietzsche, sinó l’artista-tirà també descrit pel filòsof alemany. Amb aquest assaig s’intenta proposar una nova comprensió de Dalí que vagi més enllà de qualsevol judici moral i, alhora, contribuir al debat sobre la naturalesa del superhome amb un exemple concret.
Paul Celan, jueu-alemany-romanès-exiliat a París, nascut el 1920 i engolit per les aigües del Sena el 1970, no solament és comptat entre els primers lírics de llengua alemanya dels darrers decennis, sinó que sovint li és assignat dintre la poesia contemporània en alemany al que ocupa Kafka en la narrativa d’aquest àmbit. La seva obra és alhora breu d’extensió i vasta de ressons, obscura i clara, singular i travessada per tots els corrents literaris del nostre temps. Coneixedor de moltes llengües, les romàniques, el rus, l’anglès, l’hebreu…
Celan -balbuceig estrafet d’Antschel, el seu nom veritable- és el poeta que en alemany invoca les Torres de Hölderlin, és l’home que
[…] si tant fos que parlés d’aquests / temps, / poguera / sols balbejar i balbejar, / sempre, / sempresussús. / (“Pàl·laix.Pàl·laix”)
Walter Benajmin i Paul Celan. El seu parentiu es basa en un requisit previ: són jueus i com a jueus les seves obres pertanyen a tota la humanitat, a la comunitat de persones sense esperança per a les quals es va inventar l’esperança. Portbou – alemany? és el poema que Celan dedica a Benjamin i que retrobem per primer cop en català en aquest llibre.
L’EDITORIAL
Edicions del Reremús
ningú et feu servir més per a cap bon ús;
sepultat en l’oblit ningú es recorda
del nostre mil·lenari Reremús”.
