Poemes que venen de temps enllà, pessics dels darrers trenta anys en què instants de vida han tocat la poesia. Com els grans de blat arrelats de dia a la terra i projectats a la nit en forma d’estrelles al cel, aquests poemes són fets d’engrunes del temps segades amb la falç a la mà. Memòria dels éssers estimats, paisatges, emocions, confessions i agendes del temps tractats des de la sensualitat de tots els sentits oberts. La poesia és revolta i llibertat. Aquests mots ordenats en forma de poemes són grans de blat que han fugit per les esqueres del temps per trobar els estels. Del dia es passa a la nit on el poema esdevé constel·lació. És interessant tant la relació entre allò natural i allò civil com la reflexió que dedica a la confusió entre el nou i el vell, el que es construeix i el que es destrueix que, com explica en el text, a la nit, sota la llum lunar, es confon.