A LA VENDA

Falç i estrelles

Poemes que venen de temps enllà, pessics dels darrers trenta anys en què instants de vida han tocat la poesia. Com els grans de blat arrelats de dia a la terra i projectats a la nit en forma d’estrelles al cel, aquests poemes són fets d’engrunes del temps segades amb la falç a la mà. Memòria dels éssers estimats, paisatges, emocions, confessions i agendes del temps tractats des de la sensualitat de tots els sentits oberts. La poesia és revolta i llibertat. Aquests mots ordenats en forma de poemes són grans de blat que han fugit per les esqueres del temps per trobar els estels. Del dia es passa a la nit on el poema esdevé constel·lació. És interessant tant la relació entre allò natural i allò civil com la reflexió que dedica a la confusió entre el nou i el vell, el que es construeix i el que es destrueix que, com explica en el text, a la nit, sota la llum lunar, es confon.

Poemes que venen de temps enllà…

Pilar Parcerisas

Autora

PROPERAMENT

A la llum
del dia

Hi ha grans autors —i K. P. Kavafis és un dels grans entre els grans— que no deixen mai de sorprendre’ns. Quan sembla que els tenim ben apamats i creiem que en coneixem tots els caires i replecs, apareix en el seu arxiu algun text que ens descol·loca. Quan la filòloga italiana Renata Lavagnini va descobrir el manuscrit del conte A la llum del dia, es va adonar de seguida que es trobava davant d’un text excepcional, tant per la seva temàtica com pel gènere narratiu que Kavafis havia escollit per donar-hi forma.

Eusebi Ayensa

L’EDITORIAL

Edicions del Reremús

“Com un rellotge a qui no donen corda
ningú et feu servir més per a cap bon ús;
sepultat en l’oblit ningú es recorda
del nostre mil·lenari Reremús”.

Salvador Sunyer i Aimeric

“Un llibre és com un jardí que es porta a la butxaca”

SEGONA EDICIÓ

Sovint m’aturaria en els teus ulls

En acabar de llegir aquest recull, tot complet, com a lectors tenim la sensació d’haver giravoltat sobre una única paraula: essència. Essència de mite, essència de natura, essència de cor. Hem resseguit els versos, estesos en línies, però el pensament dibuixa espirals amb aquests versos com en una escala de cargol gaudiniana i les nostres emocions baixen els graons fins a espais de contemplació, vivència i saviesa. 

Sota la fressa de «la música de l’aigua reafinant la terra a contragotes»

Francesca Laguarda i Darna

Autora

Traduccions

Nit i llum de Lluna

La curiositat de París

Autors locals

Joc d’espases

Contes de Castell Negre

Into the Wild

La curiositat de París