Edicions del Reremús: editorial saltenca i catalana
NOVETATS
Des de Voltaire i Diderot els cínics grecs han estat el model que inspira l’acció de l’intel·lectual crític en la cultura occidental. Girant del revés la història (idealista) de la filosofia, Crates i la seva companya Hipàrquia, la parella de filòsofs gossos, deixebles de Diògenes el cínic i mestres de Zenó, el fundador de l’estoïcisme, van proposar una filosofia del cos, sense déus ni reis, que encara ressona.
Les formes del cinisme —que són també formes de la resistència i de l’emboscadura— recullen tant el prec dels darrers creients davant l’ensorrament del món clàssic com el desencís dels primers escèptics. El cinisme és un producte urbà que la pobresa ha fet madurar.
Júlia Torres Canela i Ramon Alcoberro (text extret del pròleg).
L’estiu de 1947, tres joves amics, Yves Klein, Claude Pascal i Armand Fernandez, s’asseuen a la platja de Niça. Encara no són artistes, no fan res i perden el temps omplint-lo de projectes i paraules. Prenen el sol, miren el mar i el cel de la Mediterrània, fan declaracions entusiastes sobre el Gran Art del futur i comparteixen la natura, com uns nens que es divideixen un regne imaginari. Klein pren el blau del cel que abasta amb la mirada, com el color absolut i ideal de la pintura. Yves le Monochrome dirà diverses vegades que, aquell matí d’estiu, va fer un viatge fantàstic, com si fos un astronauta conquerint l’espai, i va signar, com si es tractés d’un llenç pintat de blau, l’altre costat d’aquest bell cel sense núvols: la més bella i la més gran de les seves obres. Aquest cel blau pintat de blau és una obra immaterial i impossible, no feta per les mans de l’artista, amb colors, pinzells i teles, sinó explicada amb les seves paraules, mites i llegendes. Quan era un adolescent, l’any 1946, vaig anar a signar amb el meu nom l’altra banda del cel, durant un fantàstic viatge realista-imaginari. Aquell dia, em vaig estirar a la platja de Niça i vaig començar a odiar els ocells que volaven pertot en el meu preciós cel blau sense núvols, perquè intentaven fer forats en la més gran i bella de les meves obres!
Yves Klein
