Crates i Hipàrquia​

Crates de Tebes fou el principal el principal deixeble de Diògenes de Sinope, el fundador de l’escola cínica, i mestre de l’iniciador de l’estoïcisme Zenó de Cítion. Segons la tradició regalà la seva fortuna als seus conciutadans, abandonà la seva ciutat i visqué a Atenes una vida lliure, dedicada a la crítica i la poesia.

Hipàrquia de Maronea, nascuda a Tràcia i exiliada a Atenes fou germana d’un deixeble de Crates, Metroclès. Enamorada de Crates visqué amb ell en igualtat de condicions, compartint la vida dels cínics i amb plena llibertat sexual. Es dedicà a temes de teoria del coneixement i és una de les poques filòsofes conegudes de la Grècia antiga.

Hipàrquia i Crates, formen un singular matrimoni de filòsofs cínics, una kinogàmia d’iguals dedicats a la filosofia i a l’art de viure.  Gent  sense casa (aoikos), sense ciutat (apolis) i ciutadans del món (kosmopolítes) que «com a pàtria tenen la infàmia i la pobresa», per dir-ho amb l’expressió que Diògenes Laerci dedicà a Crates.

Elogiats per gent tan diversa com Tomàs d’Aquino, Ausiàs March o Diderot, Hipàrquia i Crates «van passar la vida rient i divertint-se com en un dia de festa» (Plutarc, Moràlia).

Crates i Hipàrquia llibre editat per Edicions del Reremús
Llibres publicats:
Crates i Hipàrquia. Júlia Torres i Ramon Alcoberro. Edicions del Reremús

Crates i Hipàrquia

Des de Voltaire i Diderot els cínics grecs han estat el model que inspira l’acció de l’intel·lectual crític en la cultura occidental. Girant del revés la història (idealista) de la filosofia, Crates i la seva companya Hipàrquia, la parella de filòsofs gossos, deixebles de Diògenes el cínic i mestres de Zenó, el fundador de l’estoïcisme, van proposar una filosofia del cos, sense déus ni reis, que encara ressona. Les formes del cinisme —que són també formes de la resistència i de l’emboscadura— recullen tant el prec dels darrers creients davant l’ensorrament del món clàssic com el desencís dels primers escèptics. El cinisme és un producte urbà que la pobresa ha fet madurar. Júlia Torres Canela i Ramon Alcoberro (text extret del pròleg).