Edicions del Reremús © 2023 Tots els drets reservats
Francesca Laguarda i Darna
Francesca Laguarda i Darna
Francesca Laguarda i Darna (Salt, 7 de Gener de 1955).
En ells, la meva biografia:
UN ÀLBUM D’AIGUA (Ajuntament de Salt-1994)
EL TEMPS INDUÏT (1995)
VENEZIA (des de 1999)
D’UNES HORES FENÍCIES (2002)
261 MALÁ STRANA- PRAHA 1 (2004)
LES HORES ACROMÀTIQUES (2005)
POLYHYMNIA (2006)
ESPONGIARI (2007)
GLOPS DE LLUM (2008)
CAMÍ DEL BÀLTIC (2008)
NUS A NUS (2009)
MEDITERRÀNIA PER A SUZANNE (2009)
LA TRISTESA D’ERÍGONE (2010)
EN CARN DE VIDRE (2011)
CARN NUA (2013)
LA LLUM LLEGIDA (2015)
CREC EN DOS DÉUS (Poemes pre-natals per a la Irati i en Pol-2017)
ELS DIES LLARGS (2018)
Si alguna vegada he sabut emocionar m’ho han fet saber a :
L’ALGUER (XVI premi Rafael Sari XVI, 1999/Toquen a vespres)
SANT FELIU DE GUÍXOLS (Premis Margarida Xirgu/Encara Alexandria)
ALGAIDA (premis Castellitx, 2011/Espongiaris)
VILADRAU (XXIX premi Montseny, 2011)
LLIBRES PUBLICATS
Escriure l'aigua
“Le poème est un joyau pensant” (El poema és un joiell que pensa), va escriure Jean Cocteau als seus deliciosos Secrets de beauté (1945). I, certament, el treball —aquest llibre—, de Francesca Laguarda és una refinada obra d’orfebreria: ha triat amb cura pretextos i temes, ha cisellat amb mà precisa i experta mots i versos, ha fet emergir imatges imprevisibles, ha carregat de sentit i de sentiment detalls, en aparença, menors. Ha fet emergir —i cito Cortázar— “del agua esta Venecia / como una rosa entre las tumbas”. Ens n’hem de felicitar i li hem de mostrar el nostre agraïment llegint i rellegint i rellegint aquest llibre. Lluís Lucero Comas (text extret del pròleg).
Sovint m'aturaria en els teus ulls
En acabar de llegir aquest recull, tot complet, com a lectors tenim la sensació d’haver giravoltat sobre una única paraula: essència. Essència de mite, essència de natura, essència de cor. Hem resseguit els versos, estesos en línies, però el pensament dibuixa espirals amb aquests versos com en una escala de cargol gaudiniana i les nostres emocions baixen els graons fins a espais de contemplació, vivència i saviesa. Sota la fressa de «la música de l’aigua reafinant la terra a contragotes»