Edicions del Reremús © 2023 Tots els drets reservats
Lisa Fittko
Lisa Fittko (1909 Hongria – Chicago 2005)
Fittko va ajudar moltes persones a escapar de la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Per la valentia de les seves accions durant l’ocupació, se la considera una heroïna invisible de la resistència. És autora de dos memòries sobre l’Europa en guerra. Fittko també és coneguda per la seva ajuda al filòsof i crític alemany Walter Benjamin a sortir de França per escapar dels nazis al 1940. Després la seva família es va traslladar a Berlín, va ser testimoni de l’ascens nazi a el poder i es va involucrar en la política antifeixista. Va haver de fugir a Praga el 1933, on va conèixer a Hans Fittko amb qui es va casar. Fugint a Txecoslovàquia, Suïssa i els Països Baixos, va arribar a París el setembre de 1939. Lisa Fittko va ser víctima de la batuda de dones el 15 de maig de 1940. L’envien al campament de Gurs i tindrà l’oportunitat d’ajudar a la seva amiga Hannah Arendt. Va escapar al juny per refugiar-se a Marsella i trobar al seu espòs. Buscant fugir cap a Espanya, va anar a Banyuls-sur-Mer i va ajudar a crear, a petició de Varian Fry, un camí de fugida a Espanya que va funcionar amb èxit fins la primavera de 1941, salvant a centenars de persones. El primer beneficiari va ser el filòsof Walter Benjamin. Va residir als EEUU on va aconseguir el reconeixement internacional més de quaranta anys després. Va morir a Chicago.
LLIBRES PUBLICATS
La meva travessia dels pirineus
El següent assaig s’inicia reconstruint el relat dels últims dies de la vida de Walter Benjamin, en el context històric de la Segona Guerra Mundial, i l’existència d’un misteriós manuscrit perdut en la seva frustrada fugida per la frontera francoespanyola el 1940; en la segona part s’intenta desxifrar l’enigmàtica fesomia del pensador berlinès, la perspectiva múltiple, tant en la teoria com en el polític, el converteixen en un autor incomprès, però tremendament fascinant; en la tercera part s’explora un dels seus textos més hermètics, conegut com les tesis "Sobre el concepte d’història", amb la intenció de posar de manifest el caràcter crític del seu discurs, com a clau per a comprendre els enigmes del món modern i la seva necessària transformació revolucionària.