Pau Guinart signa el primer estudi sobre la petjada de Nietzsche en Dalí

Article de Cristina Vilà publicat a L’Empordà, el 21 de desembre

Pau Guinart (l’Escala, 1983) és un apassionat dels viatges alternatius. El 2005 va fer la volta a Catalunya en burro, després per l’Empordà amb un cotxe de pedals i, més tard, per Arizona resseguint les petjades de Francisco Vázquez de Coronado, un explorador espanyol del segle XVI. Ara, però, veu la llum el fruit d’un altre viatge, igualment apassionant tot i que de caràcter més intel·lectual i totalment innovador: el llibre Dalí-Nietzsche (Edicions Reremús). Es tracta de la traducció al català i adaptació de la tesi doctoral que va fer a la Universitat de Stanford, Outdoing Zarathustra: Salvador Dalí’s Rendering of Nietzsche’s Übermensch, on analitza, a partir dels textos de Dalí, la influència del filòsof en el pensament dalinià obrint, per primer cop, aquesta via d’estudi. «Permet entendre molt bé la perspectiva de Dalí sobre la vida com a obra d’art i com a manera de viure», reconeix. Dissabte passat el va presentar a l’Alfolí de la Sal, a l’Escala, al costat del principal especialista en Nietzsche a l’Estat, el filòsof Miguel Morey. L’acte va ser organitzat per la llibreria Vitel·la.

Pau Guinart és una ment privilegiada i curiosa. Doctor en estudis culturals per la Universitat de Stanford, ha obtingut màsters en ciències de la gestió a ESADE, en cinema a la New York Film Academy, en tragèdia grega a la universitat d’Exeter, i llicenciatures en filosofia i història a la Universitat de Girona. Les figures de Nietzsche i Dalí l’han anat perseguint al llarg d’aquesta trajectòria. A Stanford, va aproximar-se a una anàlisi aprofundida de l’obra magna del filòsof, protagonitzada per Zaratustra. Aleshores, Guinart va decidir indagar ell mateix en la connexió entre Nietzsche i Dalí, de qui ja estava estudiant els textos autobiogràfics. No va poder partir de cap anàlisi crítica prèvia perquè res estava escrit, a banda d’un parell d’articles on es feia esment «de forma tangencial». Molt diferent de la vinculació entre Dalí i Freud, Bréton o Duchamp, àmpliament citats i estudiats.

L’escalenc defensa que la influència de Nietzsche en el pintor es veu ben clara «en la seva manera de viure, d’afrontar l’existència i en els seus textos». Així, Guinart obre el llibre parlant de la recepció del filòsof a l’Estat espanyol a principis del segle XX, món en el qual es forma Dalí. «La generació del 98 es veu molt influenciada per Nietzsche, escriptors que reaccionen a la pèrdua de les colònies, a la pèrdua d’identitat, a la força; tots pateixen abúlia, una falta de voluntat». Trobar Nietzsche és, per a ells, descobrir «el profeta de la voluntat, algú que ha mort molt recentment i que els inspira» a continuar. De fet, aquest sentiment també es va viure a altres països europeus i, sobretot, va fer aflorar personatges d’ideologies dretanes.

Pau Guinart evoca, en el seu llibre, el Dalí jove, aquell que apareix en diaris que foren escrits íntimament i sense voluntat de ser publicats, i com el pintor va prenent consciència de si mateix i es va comparant amb el filòsof. Això el porta a proclamar, a la primera edició de La vida secreta de Salvador Dalí (1942), que «ell podia fer-ho millor». La incògnita, segons Guinart, era amb qui es comparava Dalí: amb el filòsof o amb el seu personatge Zaratustra. «Crec que no ho tenia molt clar, més aviat era la idea d’home proclamada per Nietzsche, que el filòsof no va representar, però que Dalí sí que ho va intentar fer», corrobora.

En el llibre, l’autor escalenc exposa els textos on Dalí parla del filòsof. També els temes que ell tractava, però també reflexiona, d’una manera molt personal, sobre les idees de Nietzsche aplicades a Dalí. En aquest sentit, el pintor proclamava obertament que ell era el superhome de Nietzsche. Guinart afirma que Dalí encaixava en molts aspectes, però principalment com «l’artista tirà», terme usat pel filòsof: «Aquell artista que imposa la seva obra, la seva manera de veure el món». Guinart matisa que allò que s’ajusta bé en Dalí són idees nitzscherianes com «l’etern retorn, afirmar l’atzar i anar sempre endavant» talment «un porc jesuític», com deia Dalí.

Celebrar el fet d’estar viu

L’estudiós defensa que el vessant literari de Dalí «fa més abastable aquesta idea de superhome a tothom», és a dir, «fer de la teva vida una obra d’art a través de l’escriptura» sense que aquesta hagi de ser obligatòriament autobiogràfica, una vida que «constantment es va reconfigurant d’una manera nova sense deixar de ser aquell que vas ser abans». En part, Guinart creu que el llibre és una mena «de guia per la vida». Així ho planteja ja a les primeres pàgines preguntant-se quina és la vida que val més la pena viure. «Cada persona que el llegeixi pot agafar coses per viure més intensament. No té a veure amb qüestions materials, sinó amb l’actitud davant la vida com ara incorporar els errors, els entrebancs, és la visió tràgica de la vida, la tragèdia entesa per Nietzsche, una cosa que et dona vida, que no és una tristesa, sinó una celebració del fet que estem vius, fer com una cosa estètica de l’existència».