“Le poème est un joyau pensant” (El poema és un joiell que pensa), va escriure Jean Cocteau als seus deliciosos Secrets de beauté (1945). I, certament, el treball —aquest llibre—, de Francesca Laguarda és una refinada obra d’orfebreria: ha triat amb cura pretextos i temes, ha cisellat amb mà precisa i experta mots i versos, ha fet emergir imatges imprevisibles, ha carregat de sentit i de sentiment detalls, en aparença, menors. Ha fet emergir —i cito Cortázar— “del agua esta Venecia / como una rosa entre las tumbas”. Ens n’hem de felicitar i li hem de mostrar el nostre agraïment llegint i rellegint i rellegint aquest llibre.

Lluís Lucero Comas (text extret del pròleg).